«Ningú no és profeta a la seva terra»

«Ningú no és profeta a la seva terra»

La compositora ripollesa, Montserrat Pujolar, ens explica com la vila de Ripoll ha sabut donar el tomb a aquest refrany popular

Montse Pujolar
Montserrat Pujolar i Giménez
Compositora 

Al llarg de la meva vida, he estat vinculada a Ripoll; no només perquè hi he nascut, estudiat i hi he exercit part de la meva vida professional sinó també perquè ha aparegut als meus escrits, pentagrames i conferències que he impartit dins i fora de Catalunya.

Avui, des de la perspectiva que donen els anys, em permeto recrear-me en alguns moments viscuts i en la meva interrelació amb Ripoll, amb el convenciment que, llegides aquestes ratlles, ningú no posarà en dubte que, a la Comtal vila, la dita “ningú no és profeta a la seva terra” no és certa.

Recordo quan només tenia 5 anys i estudiava al col·legi de les germanes Carmelites. Ja en aquella època, a Ripoll i comarca m’obrien les portes de teatres i cinemes, llocs que, en moments puntuals, es transformaven en espais oberts a la cultura. En aquells centres feia els meus primers petits concerts de piano. Poc més tard, m’incorporava a l’escola de nois, on l’infatigable mossèn Ramon Suriñach -de ben segur en la memòria de molts ripollesos- feia possible que alguns poguéssim obtenir el títol de Batxillerat.

A principis dels anys 60, amb els estudis superiors ja acabats a Barcelona, l’alcalde de Ripoll, el Sr. Joan Guillamet, m’oferia la direcció de la nova Biblioteca Lambert Mata. Així mateix, el Sr. Vilà, director de l’Empresa SAPHIL, em va contractar per formar part del professorat de Batxillerat en el recent creat Centre Experimental.

Ripoll, apostava per la Cultura. Diferents alcaldes, amb diferents ideologies. No és per atzar que, enguany, amb el Sr. Jordi Munell celebrem que Ripoll sigui Capital de la Cultura Catalana.

Ripoll ha demanat la col·laboració dels ripollesos en el festeig de diferents efemèrides i, tot i que fa molts anys que visc a Barcelona, sempre se m’han notificat aquests actes. En els darrers anys, la música ha estat el centre de la meva relació amb el meu poble natal. L’hi he dedicat set sardanes, tres de les quals porten el seu nom: “Mils anys!, del Monestir de Ripoll”, “Ripoll, a l’entorn del Monestir” i “Ripoll Ciutat Pubilla”.

Ripoll estima el treball dels ripollesos i els honora. Com a mostra, i perquè ara es compleixen 25 anys de la seva estrena, citaré l’obra “Ripoll, a l’entorn del Monestir”. La vaig compondre per l’onzè centenari de la consagració de la primera basílica i es va estrenar per Sant Eudald. El Patronat del Monestir, encapçalat per mossèn Lluís Molins, em va lliurar la Medalla Commemorativa del Centenari, i l’Ajuntament, amb el seu alcalde, el Sr. Pere Jordi Piella, em va obsequiar amb una placa d’agraïment

Després, van venir els dos volums del llibre “Montserrat Pujolar, un destí musical” de Josep Llobet. El primer volum es va presentar el juliol del 1999 a la Sala Abat Senjust i l’alcalde, el Sr. Eudald Casadesús, en va escriure la salutació. En una sala plena de gom a gom, es van escoltar els parlaments de l’alcalde i del president de l’Agrupació Sardanista, el Sr. Josep Capdevila. La presentació del segon volum es va fer el juliol del 2006, sota l’alcaldia de la Sra. Teresa Jordà.

És remarcable que, fins i tot en homenatges que m’havien dedicat fora de Ripoll, alcaldes i alcaldesses s’havien desplaçat per estar al meu costat. I a mi m’ha agradat estar al costat del meu poble. Al juliol del 2004, l’Ajuntament, em va atorgar la placa de Reconeixement de la Vila de Ripoll i l’Agrupació Sardanista, la insígnia de Plata de l’Entitat. En llurs parlaments les dues entitats es feien ressò de la meva constància per fer difusió de Ripoll, fet que inspirà la sardana “L’ambaixadora de Ripoll” que el compositor Tomàs Gil i Membrado em va dedicar. I naturalment, es va estrenar a Ripoll.

Els meus records evidencien el fet que he tingut la sort de viure una intensa relació amb el meu poble. De ben segur que el lector, que hagi tingut la paciència de llegir-me, no dubtarà gens de l’evidència de la meva afirmació: Ripoll honora els seus i sap capgirar la dita popular del meu enunciat d’encapçalament. Ara puc dir, sense por a equivocar-me, que la frase “ningú no és profeta a la seva terra” no és certa a Ripoll!