«Ripoll i Montserrat formen part de la història del nostre poble»

«Ripoll i Montserrat formen part de la història del nostre poble»

Ignasi M. Fossas, Prior de Montserrat, reflexiona sobre la importància del monestir de Ripoll per la història del país  

dni

Ignasi M. Fossas
Prior de Montserrat

Per un monjo de Montserrat, parlar de Ripoll és parlar de la “casa mare”, és referir-se al monestir fundador des d’on, a començaments del segle XI, sortiren els primers monjos que van viure a prop de la capella de la Mare de Déu, en aquesta muntanya serrada.

Desplaçar-se al llarg de la història demana un esforç d’informació i de comprensió perquè hi ha coses que han canviat poc i d’altres que han canviat molt al llarg del temps.  Algunes diferències són molt evidents, com és el cas de les infraestructures i els mitjans de comunicació. Ara que de Montserrat a Ripoll s’hi arriba en un tres i no res, per l’eix transversal i la c-17, totes dues vies amb doble carril, em fa gràcia pensar com devia ser aquest trajecte fa mil anys, a peu o amb una cavalcadura, saltant de la vall del Ter a la del Llobregat i passant per la Plana de Vic i per la del Moianès. Per aquella gent devia ser molt més evident que per nosaltres el fet que vivim en un país petit i arrugat.

Altres diferències, però, són més subtils: la llengua i els mitjans de comunicació, en general; l’alimentació, el vestit, la manera de viure i de morir, la salut i les malalties, l’organització social. I com més ens acostem al nucli de la persona humana, al seu cor, les diferències s’esborren. Podríem dir que, en el fons, som iguals que els nostres predecessors de fa mil anys.

Els anhels i les passions, la bondat i la maldat, les il·lusions i els grans projectes, els desigs de plenitud i el dolor per la injustícia, tot això i moltes coses més segueixen configurant el nostre cor, com passava als homes i dones de fa mil anys.

He començat parlant del que significa Ripoll per un monjo de Montserrat. Però per a mi, personalment, Ripoll té encara més ressonàncies perquè el meu pare n’era fill, i encara hi tinc família. Fent retrocés molt més breu en la meva biografia que el que he fet abans en referir-me al monestir, puc tornar als viatges a Ripoll de la meva infantesa, a través de l’inacabable reguitzell de corbes de la N-152, per anar a visitar els avis, els oncles i les cosines. Se’m fa present la impressió de les muntanyes, del monestir i de la seva portalada, de les fàbriques i de les colònies que vorejaven el riu.

A Montserrat en parlem sovint de Ripoll. Cada vegada que expliquem a algú la història del nostre monestir fem referència a la “casa mare”, a l’abat Oliba –abat de Ripoll i de Sant Miquel de Cuixà i bisbe de Vic– i als primers monjos que ell va enviar des del cenobi del Pirineu. La història del nostre poble es continua teixint amb fils vells i nous. Ripoll i Montserrat formen part d’aquest teixit d’una manera indestriable. I, cadascun a la seva manera i segons les seves possibilitats, hi aporten la història i el present, la tradició i la novetat. En definitiva: fils vells i nous, i que sigui per molts anys!